divendres, 27 de novembre de 2009

Manual de supervivència per a mestres contemporanis



Un manual, una conferència, una presentació, una re-presentació. Quins són els elements que entren en joc per fer que l'escola sigui un escenari educatiu, d'aprenentatge profund? Quins papers juguen els infants, els joves, les famílies, la comunitat, els mestres, els directius, els gestors, el sistemes? Qui més juga? O no es pot  jugar...

Nosaltres juguem a ser i a fer teatre i pensament, teatre i reflexió, teatre i acció, dins i fora de l'escenari.


dissabte, 25 d’abril de 2009

Brigitte




¿Qué porcentaje de estética, ética, metódica, política tiene la creatividad? ¿Cambian estos porcentajes cuando hablamos de investigación? ¿Se mantienen estos porcentajes cuando la adversidad entra en juego? ¿Puede una mujer enfrentarnos a estas preguntas?






ADELINA I EL TREN

Taller de marionetas Pepe Otal / RAI, Barcelona


Escenes, persones que captiven, les converses de la gent. La brutícia dels racons. Somnis. Realitats que es confonen, i idees que sorgeixen. El tren és un bon lloc per pensar i per dormir. Aprofitant esporàdicament per compartir la becaina amb el veí del costat, o el de dalt, aquell del 5e 2a que ens té el cor robat...

Però no hem vingut aquí a parlar de nosaltres. Us hem vingut a presentar a l’Adelina.
Ella és una gran consumidora de cultura romàntica i cultiva la “cursileria” com estil de vida.
Es tracta d’una ferroviària atípica. Que va a l’estació a “treballar-se” una relació... Així doncs, anem a la història de l’Adelina!

dissabte, 7 de març de 2009

EDUCAR DES DE LA MIRADA


Veure, no és mirar. Posar-se en situació d’aprendre des de l’experimentació personal de situacions en les que no estem avesats a viure.

Què fàcil és anar a una conferència, una classe magistral i escoltar, valorar, fins i tot reflexionar vers el que es diu.

El passat dissabte sabia que anava a viure una experiència formativa amb d’altres persones. Coneixedor del tipus d’actuacions que realitza el formador responsable de l’activitat em vaig sentir, des d’un principi, confiat en poder estar, deixar-me anar.




“Allò que “veiem” és sempre i només allò que les nostres hipòtesis, les nostres idees preconcebudes i la nostra cultura de fons ens predisposen i ens preparen a veure. Cadascú tendeix a “veure” allò que li és familiar, allò que l’obsessiona. Es podria dir que allò que s’observa no són, a dir veritat, fets, sinó significats, i que l’observació no ens mostra tant els objectes del món sinó les nostres representacions mentals que hem construït al llarg de la nostra vida”                                                     

            Corrado Ziglio (2006)