dissabte, 7 de març de 2009

EDUCAR DES DE LA MIRADA


Veure, no és mirar. Posar-se en situació d’aprendre des de l’experimentació personal de situacions en les que no estem avesats a viure.

Què fàcil és anar a una conferència, una classe magistral i escoltar, valorar, fins i tot reflexionar vers el que es diu.

El passat dissabte sabia que anava a viure una experiència formativa amb d’altres persones. Coneixedor del tipus d’actuacions que realitza el formador responsable de l’activitat em vaig sentir, des d’un principi, confiat en poder estar, deixar-me anar.




“Allò que “veiem” és sempre i només allò que les nostres hipòtesis, les nostres idees preconcebudes i la nostra cultura de fons ens predisposen i ens preparen a veure. Cadascú tendeix a “veure” allò que li és familiar, allò que l’obsessiona. Es podria dir que allò que s’observa no són, a dir veritat, fets, sinó significats, i que l’observació no ens mostra tant els objectes del món sinó les nostres representacions mentals que hem construït al llarg de la nostra vida”                                                     

            Corrado Ziglio (2006)