dissabte, 23 d’octubre de 2010

EL AMOR PROPIO


Sense amor propi i sense amor per altres, no tenim el poder per canviar i som incapaços de viure una vida completa i plena d'alegria. Amor és qualsevol acció que fem que permet millorar tant a nivell físic, mental o emocional. Amb l'amor la nostra autoestima i autoconcepte es reforcen, fent possible ajudar-nos a nosaltres mateixos, permetent que altres puguin sintonitzar tant amb els nostres aspectes forts com amb els febles. L'amor propi ens estimula a cuidar-nos i a sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.
"Quan estigui en un carreró sense sortida, no sigui tonto/a: surti per on va entrar" [proverbi hindú]


Algunes idees i sentiments que s'han respirat al taller:

. Viure les limitacions com un pes o un obstacle que dificulta, però també com un camí per conèixer les possibilitats i capacitats d'un mateix i de l'entorn.
. Un món que per moments canvia. Sensacions per descobrir si deixem fluir.
Un univers de sensibilitats massa sovint oblidades.



Programa del congrés on vam participar mitjançant aquest taller.

dissabte, 19 de juny de 2010

AMARA'M


Fer impur el vi afegint-hi aigua, i per què no fer impura l’aigua afegint-hi vi? Mulla’t de manera que el líquid et penetri, o potser tu penetra el líquid tot endinsant-t’hi. Emporta’t una bona quantitat d’alguna cosa fins a sobreeixir al món. Xopa’m el vestit i després abraça’m. Penetrem-nos d’afectes, d’idees. Impregna’t de tot el que t’envolta, t’implica, et fa moure, et sedueix o et repugna. Un cop travessem la porta, ja no ens podrem fer enrere. Els sentits ens fan sentir, ens remouen la consciència. Un espai per oprimir i deslliurar els sentits, les emocions, les idees. I jo et dic: AMARA’M.








Programa de les jornades on vam dur a terme aquesta performance.

dijous, 11 de març de 2010

Dones amb nom propi



Galeria de retrats femenins. Dones de diverses procedències i destins. Dones que han fet de la seva vida un estil de viure que nosaltres hem pogut retratar. Dones amb histories personals que nosaltres hem pogut atrapar al vol i portar-les totes juntes als escenaris. Cabaret amanit d'ombres, narracions i cançons. Invoquem als milions de dones que han estat, són i seran en qualsevol punt de la terra, formant part d'ella.

dijous, 25 de febrer de 2010

El somni de l’eruga




Zzzzzzzzzzzas,

Això és una passa? No, és un salt. Un grandiós salt en el fons i en la forma. En l'espai i en el temps. Els ballarins fan passes i de tant en tant, fan enormes salts.
Realitat, representació. Paradigma analògic, paradigma virtual.

El ball com una expressió humana que posa la totalitat del cos en pulsió. I si utilitzem objectes (nines i joguines) per representar aquesta dansa, estem "virtualitzant" el ball. Estem representant el ball amb unes eines expressives que no és el propi cos.

I ara saltem al tercer tram, al tercer nivell d'abstracció: enregistrem amb el cinema els moviments que els objectes realitzen en representar la dansa humana. Això és encara més virtual? O és, senzillament, virtuós?

L'espectacle 'Shirayaev o el silenci de l'eruga' de la lleidatana Pilar Buira inaugura l'Animac 2010.