dijous, 12 de gener de 2012

Posar límits, posem-nos límits



"La nena i l’acròbata"
Era una nena d'ulls grans com llunes, amb el somriure suau de l'alba. Òrfena sempre des que ella recordés, s'havia associat a un acròbata amb el que recorria, amunt i avall, els pobles hospitalaris de l'Índia. 

Tots dos s'havien especialitzat en una peça circense que consistia en que la nena s'enfilava per un llarg pal que l'home sostenia sobre les seves espatlles. La prova no estava ni de bon tros exempta de riscos. 

Per això, l'home li va indicar a la nena:
- Amigueta (petita), per evitar que pugui passar un accident, el millor serà que, mentre fem el nostre número, jo m’ocupi del que tu estàs fent i tu del que estic fent jo. D'aquesta manera no correrem perill, (petita).

Però la nena, clavant els seus ulls enormes i expressius en els del seu company, va replicar:
No, Babu, això no és l’encertat. Jo m'ocuparé de mi i tu t’ocuparàs de tu, i així, estant cadascú molt pendent del que un mateix fa, evitarem qualsevol accident.



Posar límits, posem-nos límits. Una proposta i presentació teatral construïda entre tots i per a tots. En què tothom té permís per deixar-se anar, per posar i posar-se límits, per treure-se'ls, creant poc a poc un ambient càlid, proper, màgic i irrepetible. 


Programa de Sant Guim de Freixenet, 16 de juny de 2011
Programa de Guissona, 12 de gener de 2012